Tinc la sensació
que l’equip està en un punt mort, no va ni endavant ni endarrera i en canvi els
rivals si que van progressant. Aquesta situació d’estancament no ens permet tenir opcions davant de rivals
de nivell similar com l’Arenys de Munt.
L’equip quan juga
contra rivals amb patí i tècnica inferior s ’ensurt a través de les individualitats
i les escapades, però quan cal jugar amb el cap, buscar l’espai o la passada l’equip
no es capaç de fer-ho. Fins que els 4
jugadors que hi han a la pista vulguin i entenguin que han de passar la bola, l’equip
no farà un pas endavant.
Cal trobar solucions a aquesta situació si es vol millorar i
seguir aprenent a jugar a hoquei. Fins que cada jugador que hi ha a la pista
entengui que no juga sol, tota acció d’atac
quedarà atrapada a la balla, infèrtil enmig d’un pilot d’estics i cames o en un
contraatac rival que finalitzarà dins de la nostra porteria com va passar ahir
diumenge.
No queda altra
que seguir patinant, treballant i repetir fins a l’extenuació que cal mirar on
estan els companys i buscar la passada que generi ocasions de gol.
Tots som potablaves, tots som Prat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada